Una partida de pilota, pel que fa a la seua puntuació, és dividida en un nombre indeterminat de parts anomenades jocs o punts.
1.- La puntuació del joc
Dins de cadascun d’aquests jocs hi haurà una puntuació parcial. L’equip que aconseguisca un joc assolirà també uns punts, uns punts de cara a la puntuació general de la partida. El tanteig dins d’un joc està constituït per quatre punts: quinze, trenta, val o quaranta, joc o punt. Tanmateix cal tenir present que, per a guanyar un joc, caldrà tenir dos quinzes d’avantatge sobre l’adversari.
Així, el màxim que pot fer l’equip contrari perdent un joc és arribar a trenta. Si això no es produeix, la partida s’allarga fins que un dels dos equips adquirisca un avantatge de dos quinzes sobre l’altre. A qualsevol de les modalitats s’anomena quinze al transcurs d’una pilotada i al fet de guanyar-la.
Marcador tradicional. Arxiu. PilotaViu
Si un equip dels dos aconsegueix fer quatre quinzes seguits, mentre l’altre no n’ha fet cap, es diu que l’equip ha fet un joc net.
Segons el desenvolupament de la partida el tanteig va marcant la puntuació d’un i altre equip. Així, el tanteig a un joc net és: quinze net o quinze per res, trenta per res o trenta net, val net o quaranta per res i joc o punt. S’acaba el joc.
Hem de tindre sempre present que, en aquesta puntuació, sempre l’equip que s’anomena primer és el que acaba de guanyar un quinze, no el que va per davant en la puntuació o l’equip que està traient com al tenis.
Marcador de Massamagrell. Foto: Museu de la Pilota el Genovés
2.- La puntuació de les ratlles
Quan la modalitat practicada disposa de ratlles, línies marcades allí on es para la pilota, la puntuació es complica, perquè ara també cal tenir present la situació de les ratlles en qualsevol moment de la partida. Quan el marxador, és a dir, la persona que porta el compte de la partida, no fa cap referència a ratlles, vol dir que cap dels dos equips en té cap. Quan hi ha alguna ratlla, el marxador l’anomena darrere la puntuació, sense indicar a favor de qui són, es sobreentén que sempre són a favor del rest, que és l’interessat a assolir el traure ja que sempre que hi haja ratlles, quan se n’aconseguisquen dues es canviarà el traure, si no és que ja s’haja arribat al val, moment en el qual només cal una ratlla per a canviar el traure.
Així sentirem: “A res i una ratlla”, “a res i dos ratlles” en el cas que sense fer cap quinze. Tanmateix, si es fan ratlles: “Quinze per res i una ratlla”, “trenta per quinze i una (dos) ratlles”, “quaranta per res i una ratlla”. A les modalitats en què no es juga amb ratlles, el traure o el ferir es canvia a cada joc o punts.
3.- Terminis de la partida en l’actualitat
Encara que han existit diferents formes de comptabilitzar una partida, a pujar i baixar, lliure, a pacte… el número de jocs del que consten hui dia les partides de les modalitats més practicades ve reflectit pel reglament tècnic de cada modalitat. Com hem descrit abans consistiria en lliure, és a dir, guanya la partida el primer que arribe a un nombre de jocs establits en els reglaments aprovats per la federació, en la taula següent observem els mateixos:
Ricard Sentandreu i Jose A. Carbonell-Martínez
Altres articles relacionats:
Per què es compta amb quinzes en la pilota valenciana?, per Victor Iñúrria
