Modalitats

El principal motiu de la riquesa cultural de la pilota valenciana, són l’existència de diverses modalitats, que es practiquen al llarg del territori valencià. Aquestes, les podem classificar de diverses maneres: segons la instal·lació, segons el tipus de pilota… Per a realitzar la següent classificació hem tingut en compte classificacions ja existents dels diferents tipus de jocs d’autors com: Ellis (1983), Almond (1986), Devís (1993) i Méndez (2003), així com les diferents classificacions de modalitats de pilota ja existents d’autors com: F. Llopis-Bausset (1984), Víctor Iñúrria (1995) i Manolo Conca i altres (2003 i 2018).

Les diferents modalitats les podem dividir en dos grans grups joc directe i joc indirecte.

1. JOC DIRECTE:

Aquell que s’enfronten 2 equips d’un o diversos components que ocupen camps oposats, tots colpejant la pilota directament i alternativa els uns contra els altres, intentant aconseguir que l’errada es produïsca en el camp contrari per obtenir els punts.

Aquest grup es divideix en dos nivells,  modalitats d’invasió i de canxa dividida

1.1. D’invasió:

Són aquelles modalitats en el terreny de joc es pot envair per l’equip contrari. En aquest grup trobem les modalitats a ratlles (llargues, palma i perxa) i el raspall

1.1.1. Modalitats a Ratlles:

1.1.1.1.- Llargues:

És la modalitat mare de la pilota valenciana, al ser la més antiga de totes. Es juga al carrer, encara que ja s’ha construït alguna canxa artificial com la de Benidorm. Està centralitzada a les comarques del sud del territori valencià i és la modalitat que s’utilitza en competicions internacionals per la seua semblança amb modalitats d’altres països.

Vídeo Final de la Lliga de llargues de 2014, a Sella

1.1.1.2.- Palma:

Variant de la modalitat de llargues amb l’única diferència que la treta tan sols es pot realitzar amb el colp de palma. Esta variant es practica també principalment en localitats de les comarques del sud del territori.

      1.1.1.3.- La perxa:

És l’altra variant de la modalitat de llargues. La diferència principal és la posada en joc de la pilota, ja que ací s’incorpora la ferida semblant a la modalitat de galotxa i després ja continua el joc amb ratlles igual que en les llargues. Esta variant igual que les altres dues variants a ratlles continua conservant-se a principalment en les comarques del sud del territori.

     1.1.2. El Raspall:

Juntament amb l’escala i corda és l’única modalitat amb jugadors en nòmina professional. Les característiques principals són que la pilota pot anar pel terra i per tant existeix el colp de la raspada, d’ací el seu nom. Es pot jugar per equips  o de manera individual i es juga als trinquets o també al carrer, d’on és originària. Principalment es juga a les comarques centrals com la Safor, la Marina, La Costera, la Ribera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. El Raspall practicant en la normativa que coneguem actualment és originari de principis de sXX, ja que anteriorment es practicava amb ratlles.

Final del Campionat Individual de Raspall 2017 entre Ian i Moltó

 1.1.2.1. El Raspall adaptat:

Raspall amb normativa adaptada a jugadors amb diversitat funcional, practicat amb cadira de rodes.

1.2. De canxa dividida:

Són aquelles modalitats que el terreny de joc està dividit per una xarxa divisòria. Trobem l’escala i corda, la galotxa i la pilota grossa (pilota Grossa, galotxes/llotges i el màdel):

1.2.1. Escala i Corda:

Juntament amb el raspall és la modalitat més estesa i es practica a la majoria dels trinquets. Es juga individual o per equips, la regla més important és que la pilota passe per damunt de la corda i sols pot pegar un bot abans de jugar-la. Destaca la velocitat del joc i de la pilota i, sobretot que fins i tot els espectadors participen dins del joc. La modalitat d’escala i corda va començar a practicar-se a finals del sXIX.

Final de la Lliga Bankia d’Escala i Corda al trinquet Pelayo de València de 2018

1.2.2. Galotxa:

Es juga als carrers naturals i carrers artificials. La forma de jugar és molt semblant a la d’escala i corda, l’únic que canviaria seria la forma de ferir. Esta modalitat està molt estesa a les comarques centrals del País, sobretot a la comarca de l’Horta.

Final Interpobles de Galotxa  a Godelleta 2012

         1.2.3 . Pilota Grossa:

               1.2.3.1.- Pilota Grossa:

Modalitat que actualment sols es juga als trinquets de pilota grossa de l’Abdet (Marina Baixa), Ondara (Marina Alta) i Parcent (Marina Alta) i està en proncés de recuperació. Fou molt popular i practicada del S XVIII fins a meitat  del S XX. Fou el pas entremig entre les llargues i l’Escala i Corda, segons sabem pel seu impulsor, Nel de Murla. En la Marina han perviscut trinquets fins a temps recents. Es pot jugar de forma individual o per parelles.

1.2.3.2.- Galotxes o galotxetes:

Variant de pilota grossa que és practicada sobretot a la localitat de Monòver i la Romana. Gràcies a les menudes instal·lacions amb rebot, anomenades galotxes, i la pilota grossa de major pes i poc viva, fan que siga una modalitat de les més divertides i fàcils de practicar per a gent de totes les edats. A la localitat del Pinós, juguen amb lleugeres diferencies, i rep el nom de llotges (llonges). A l’Olleria l’anomenen rebotet, solen jugar en una pilota de badana i tenen una manera pròpia de ferir. 

1.2.3.3.- El màdel: 

Modalitat nouvinguda, que ha sorgit davant l’oportunitat d’adaptar la pilota valenciana a les pistes de pàdel existents. És juga en una pilota específica de màdel, un poc més grossa i menys botadora que la de badana. www.madelpilota.com.

2. JOC INDIRECTE:

Aquell en què s’enfronten 2 equips d’un o diversos components que ocupen tots el mateix camp, colpegen la pilota contra un mur anomenat frontis que retorna la pilota per rebot per tal que la jugue l’equip contrari al que l’ha colpejada. Este grup compta amb dues modalitats el frontó Valencià i el frare:

2.1. Frontó valencià:

Modalitat també molt estesa en el món amateur, es pot jugar individual o per parelles i consisteix en què la pilota colpege en el frontis. El recinte on es juga s’anomenà frontó i sol tenir una mida de 25 metres de llargària i tamborins. La pilota utilitzada és la de tec, al voltant de 45 grams. (Reportatge de la modalitat de frontó a Vadebo) 

Final del XXV Trofeu Diputació de València de Frontó de 2011 al Frontó del Puig

2.2. Frare:

Modalitat practicada encara en algunes localitats de la Plana Baixa i el Maestrat, sobretot a Traiguera. Es practica en una instal·lació xicoteta, anomenada trinquet amb frares de 4 parets i amb dos tamborins pegats als cantons i acabats en forma de caputxó anomenats frares, què el que fan es donar-li incertesa a la pilota. (Reportatge de la modalitat de Frare a Vadebo)

4. Altres modalitats o variants no federades i/o desaparegudes:

La pilota valenciana ha comptat amb moltes variants o modalitats que s’han adaptat a cada instal·lació o terreny de joc segons les seues característiques. Malauradament algunes d’elles ja han desaparegut. Són algunes com:

. Contramà:

Modalitat que es diferenciava de les llargues per la forma de traure, que era a contramà, és a dir llançant la pilota contra la paret del carrer contrari a la mà dominant del que trau. Este colpejarà la pilota sempre a l’aire. La resta era igual que la modalitat de llargues. Solia practicar-se a la localitat de la Vila Joiosa

. Curtes:

Es diferenciava de la modalitat de llargues també en la forma de traure. Ja que en esta variant es botava la pilota en un rotgle marcat al terra abans de colpejar-la i s’havia de col·locar la pilota entre la línia de falta i la línia de quinze delimitades al carrer. En esta varietat s’igualaven les forces dels trauers dels equips.

 . Paret, pareteta o pany:

Variant que s’ha jugat des dels seus inicis en qualsevol paret de qualsevol localitat, en la qual els dos equips colpegen la pilota contra una paret i disputen el joc ocupant el mateix espai. Molt similars a aquesta variant són les modalitats del one wall o el frontball.

. Pilota blanca:

Modalitat que es practicava en la comarca de l’Horta Nord, per dalt corda i sense ralles (abans de la incorporació de la galotxa), que rebia el nom  pel color de la pilota utilitzada. El carrer on es jugava tan sols tenia una marca per a traure i una línia al mig del carrer que dividia els dos equips, no tenia cap altra delimitació. (Conca etc. al 2002). Actualment els campionats fallers solen disputar-se a aquesta modalitat.

. Rebot:

Practicada antigament en alguns trinquets que tenien la muralla de l’escala baixa i impedia la ferida d’escala i corda, com per exemple el trinquet de Castelló. Per tant la ferida es feia cap a la muralla del rest.

. Galotxa antiga:

També anomenada galotxa amb ratlles. És una altra variant del joc a ratlles, en la qual s’inicia el joc colpejant la pilota després de botar-la damunt d’una banqueta situada a un extrem i passant per una corda central a 2,5m d’alçada i no sobrepassant el bot del traure la línia del quinze del rest. Actualment es manté viva en Agost (l’Alacantí) i Tibi (l’Alcoià).

. Nyago:

No s’ha trobat cap referència, però s’anomena que és l’antecessora de les modalitats a ratlles, ja que tractava de desplaçar la pilota colpejant-la d’un lloc a un altre amb dos equips enfrontats. Actualment s’utilitza en la iniciació a la pilota com a progressió en les modalitats a ratlles i raspall.

       . Perxa a l’aire (també coneguda com a perxa neta): 

Modalitat a ratlles, que es diferència de la perxa actualment federada (perxa bruta) en que només hi ha un jugador per restar la ferida, que ho farà colpejant-la a l’aire, ja que si la pilota bota dins del dau, perdrà quinze l’equip que resta. Es te constància de la seua pràctica a l’interior de les comarques del sud, a pobles com Sax, Petrer i Agost.

. Pilota grossa amb ratlles: 

Variant antecessora de la pilota grossa moderna i que encara es juga en la localitat de Parcent.

. Raspall a ratlles: 

Variant desapareguda i antecessora del raspall que hui en dia coneguem. Fou practicada fins a principis del sXX tant als carrers com al trinquet.

. Vareta: 

Modalitat molt semblant a la galotxa moderna i que hui dia sols es practica de manera puntual a la localitat de Borriol. Es juga al trinquet i la principal diferència a la galotxa es que en compte d’una segona corda per a ferir es situa una vareta de fusta en la muralla.

… 

4. Modalitats internacionals:

Modalitats practicades en competicions internacionals.

. El One wall, Wall ball o Frontó Internacional: 

Similar al Handball (Irlanda), és tracta d’una modalitat que és juga contra sols una paret i sense xapa. La pilota utilitzada és similar a la de frontennis. Ha tingut promoció de la federació durant els últims anys, amb motiu del seu caràcter internacional, i s’ha inclòs en les últimes edicions dels jocs escolars. És una de les modalitats practicades als europeus i mundials organitzats per la CIJB.

. Frontball: 

Nova modalitat creada al 2008 similar al one wall, però amb una ratlla al frontis. Jugada inicialment amb pilotes de pell de 70 grams, però actualment amb pilotes de goma específiques de 50-60g. El frontball, compta amb el suport i promoció de la Federació Internacional de Pilota Basca amb l’objectiu d’aconseguir el repte d’estar present de manera oficial en uns jocs olimpics, i és l’única modalitat de pilota a mà que compta amb competicions internacionals exclusives.

. Llargues internacionals: 

Modalitat que també es juga sols en les competicions internacionals organitzades per la CIJB i que és molt similar a la seua modalitat valenciana i mare de totes les altres, les llargues. L’única diferència es que aquesta variant es juga en un terreny de joc obert , dibuixat  al terra, d’aproximadament 72 metres de llarg per una amplària de 19 metres en la zona de la treta i 10 en el rest (amb forma d’embut).

Com a norma general les partides són a 40, és a dir, a 8 jocs i els equips estan formats per un total de 5 jugadors.

. Joc internacional: 

Modalidad que es juga sols en les competicions internacionals organitzades per la CIJB. S’enfronten dos equips formats por cinc jugadors que s’alternen després de la jugada inicial (la treta). Se sol jugar a 6 jocs i la manera de contar és igual que en las modalitats valencianes 15-30-Val i Joc. El terreny de joc serà quadrangular amb una longitud de 70 metres i una amplitud entre els 15 i 20 metres, on el quadre on s’efectuarà la treta serà de 8×8 amb una distància de 24 metres entre el quadre de traure i el de restar.

Una vegada iniciat el joc en el traure, la pilota haurà de ser restada per l’altre equip que sempre la jugarà de bo (a l’aire o al primer bot) superant la línia central, de manera que es continuarà el joc fins que algun dels dos equips perda el quinze o faça falta. 

. Noves iniciatives:

Entre les noves iniciatives de promoció de pilota valenciana, cal destacar “Pilota Platja”, un activitat en forma de torneig d’exhibició, que es va celebrar el juliol del 2019 en la platja de la Malvarosa de València. Aquesta modalitat esportiva es juga també a les platges de Barcelona i Badalona des fa més de 100 anys i la qual anomenen takatà.

. Reglaments:

Reglament de joc de les diferents modalitats Federació de Pilota Valenciana

Mesures Instal·lació de galotxetes Museu de la Pilota el Genovés

Reglament de joc del frare

Reglament oficial de la modalitat de màdel

Reglament general de les diferents competicions:

Reglament de la pilota valenciana AVL:

Reglament  modalitats internacionals (One wall, Llargues Internacional i Joc Internacional) CIJB

Reglament modalitat de Frontball FIPV 

 

Ricard Sentandreu, Guillem Sentandreu i José A. Carbonell-Martínez