En una partida de pilota valenciana els jugadors poden realitzar una gran varietat de colps, que escull el jugador en cada moment tenint en compte dos factors, la possició, trajectòria i velocitat de la pilota, i l’objectiu o intenció del colpeig del jugador del mateix jugador.
Segons Conca i altres (2018), els colps es podem analitzar o dividir en tres fases. La fase de preparació, la fase d’execució i la fase final.
. La fase de preparació. Durant aquesta primera fase és on es realitza el seguiment visual de la pilota, els passos previs per col·locar el cos en el lloc idoni, falcar-se en el pes del cos
amb la cama endarrerida (la mateixa que la mà de colp) i armat del braç, amb la
màxima amplària possible.
. La fase d’execució. S’inicia amb una gran acceleració del braç i el transit del pes de la
cama posterior a la cama davantera. Aquesta fase finalitza amb l’impacte de la pilota.
En el moment de l’impacte, la cama que tenim avançada ha de ser la contrària a la mà
que colpeja. El canell o monyica realitzarà una extensió seguida d’una ràpida flexió.
. La fase final. Després de l’impacte el braç que ha colpejat es creua per davant del cos
i es produeix un amortiment del gest en les cames. Moltes vegades la cama
endarrerida passa per davant per frenar el moviment o per iniciar el següent
moviment. Es molt important recuperar prompte la posició idònia per a tornar a
colpejar.
Tot seguit donarem a conéixer els diferents colps així com les accions o jugades més comuns:
. Colps:
Tradicionalment s’han diferenciat dos formes de colpejar, per dalt (volea, bot i braç i carxot) i per baix (raspada, palma, bot i volea, bragueta i manró).
La raspada
És la pegada més característica del raspall, la més utilitzada en la modalitat i la que li dóna el seu nom. Consisteix en arrossegar els dits contra el terra per impulsar la pilota. Podem raspar la pilota dirigint-la pel terra o per l’aire, la qual cosa es coneix com enganxada, on la pilota agafa el vol per poder sobrepassar els contraris o tirar-la a la llotgeta o a la galeria del dau.
Raspada de Guillem. Foto: FPV
La palma
Aquesta pegada s’anomena també colp per baix i sol ser defensiva. En la palma, el jugador està situat darrere de la pilota, i amb el braç estirat en direcció a terra i colpeja la pilota en la mà oberta.
Palmada en una partida de perxa. Foto: Antonio Pèrez
Bot i volea
Aquesta jugada és de les més difícils d’aconseguir. Ací, el jugador colpeja l’esfèric just després de botar al terra, per tant és una jugada que requereix molta pràctica, velocitat i reflexos. Encara que se sol produir quan un jugador fa tard a jugar una pilotada a l’aire, i sol ser un recurs defensiu, moltes vegades també es converteix en una jugada ofensiva, ja que s’aprofita la força que porta la pilota per efectuar una jugada amb el menor esforç possible.
Bot i Volea de Waldo. Foto: Jose Tomé
El manró
Jugada poc emprada pels jugadors encara que sempre hi ha fidels a aquest tipus de colps, els quals l’usen amb èxit. En aquesta jugada el pilotari se situa de cara a la pilota colpejant-la dibuixant amb el braç un semicercle horitzontal paral·lel a terra.
Manró de Genovés II. Foto: Miquel Navarro
La volea
És un dels colps més bonics i alhora amb què més potència podem donar-li a la pilota. Aquest colp s’efectua colpejant la pilota amb el braç estirat per damunt dels muscles. S’utilitza en totes les modalitats, però, especialment en aquelles que has de passar la pilota per dalt la corda.
Volea de Jesús. Foto: Miquel Navarro
Bot i braç
Tradicionalment també s’anomenava “bot i bon braç”. És una pegada molt similar a la volea, l’única diferència és que la pilota bota en terra abans de ser colpejada. També és una pegada on se li dóna molta potència a l’esfèric. Gràcies al fet que la pilota ja ha botat, el jugador té més temps per colpejar la pilota i per tant la juga amb més comoditat.
Bot i braç de Victoria. Foto: Ulisses Ortiz
Carxot o calbot
Colp molt semblant a la volea o bot i braç on el jugador colpeja la redona amb menys comoditat que les anteriors jugades, ja que l’esfèric ha botat menys i el jugador la colpeja amb el braç mig replegat sense la seua completa extensió.
Carxot de Soro III. Foto: Lluis Llapissera
La bragueta
També anomenada “butxaca” o “sobaquillo”, pegada usada sobretot per la gent que no té una potent volea o bot i braç, la bragueta és una jugada on també se li pot donar molta potència a l’esfèric. Ací el jugador colpeja la pilota junt al cos a l’altura dels malucs amb el braç estirat apegat al cos, just baix de la panxa.
Bragueta de Montesa. Foto: Museu de la Pilota del Genovés
Altres
Davant canvis inesperats de la trajectòria de la pilota existeixen alguns colps improvisats en comptades ocasions com a recurs immediat dels canvis, com per exemple el colp per baix cama, el colp per darrere l’esquena, el colp de petxineta (d’esquenes a la pilota) i el desafortunat colp de govanella.
Canari i Sarasol realitzant el colp per darrere l’esquena i per baix cama. Foto: José Martinez
Tonet II per baix cama. Foto: El Zurdo
Ricard per darrere l’esquena. Foto: PilotaViu
Borja de Navarrés colpejant la pilota possiblement de govanella (amb el canell). Foto: Jose Tomé
. Accions o jugades:
El rebot
Possiblement la jugada més difícil de dur a terme amb èxit i al mateix temps la més vistosa i exigent tècnicament parlant. Aquest colp consisteix en colpejar la pilota després que aquesta pegue en algun dels frontons. La pilota podrà botar en el terra abans de colpejar la paret, i una vegada colpeja la paret s’ha de jugar a l’aire o al primer bot, però si bota en terra primer que en la paret, s’ha de jugar obligatòriament a l’aire. Si la pilota pega en la paret abans de botar al terra també se l’anomena “rebot a colp”.
Rebot de Marc de Montserrat. Foto: Miquel Navarro
El dau
Jugada característica del rest que juga a la modalitat d’escala i corda, el jugador es troba situat al dau, i jugarà la pilota després que el feridor efectue la ferida. Hi ha moltes maneres de fer el dau, i si fas un dau ben fet (posar la pilota al més complicada possible per a l’equip contrari) ja tens mig quinze guanyat.
Fageca fent el dau de carxot. Fotografia: Museu de la Pilota del Genovés
El bot
Jugada per iniciar el joc en una partida de galotxa. El rest i el mitger se situen dins del dau esperant la ferida i podran colpejar la pilota a l’aire o al bot.
Bot realitzat per Pepet colpejant de volea. Foto: Miquel Navarro
La ferida
Jugada efectuada pel feridor, persona que moltes vegades s’encarrega únicament de realitzar aquest colp, però que en moltes ocasions, és el mateix punter o mitger l’encarregat d’iniciar el joc. En aquesta jugada, s’inicia el joc en les modalitats d’escala i corda, galotxa, perxa i pilota grossa. En escala i corda es bota la pilota en una llosa situada uns passos abans de la corda, després ha de colpejar sobre una ratlla situada en la muralla, botar en l’escala i que el primer bot el pegue dins del dau. S’anomena ferida ja que la seua intenció és “ferir” és a dir, posar les coses el més difícil possible al rest perquè colpege la pilota amb la màxima dificultat possible, ja que el feridor, sempre juga del costat de l’equip que està al rest.
Pedrito durant la ferida. Foto: LevanteTV
En galotxa i perxa el feridor llançarà la pilota per damunt d’un corda situada dalt del dau i més alta que la corda del mig del carrer, mentre que en la pilota grossa hi ha dos formes de ferir, en galotxes al ferida consisteix en botar la pilota damunt d’un tamboret (normalment de formigó que s’anomena mola o marro) i es colpejarà amb la finalitat d’entrar la pilota dins del dau, mentre que en la pilota grossa el feridor de l’equip contrari, llançarà la pilota en un taulell situat a la paret anomenat cella i la pilota caurà damunt la mola, i quan bote el jugador de l’equip contrari podrà colpejar la pilota.
Ferida de Galotxa. Fotografia: Dani Arnau
El traure o treta
És la forma d’iniciar el joc en algunes modalitats com el frontó o el raspall. Al raspall, esta jugada la protagonitza el rest, mentre que al frontó serà el punter l’encarregat d’iniciar el joc. En esta jugada, es bota la pilota abans d’una línia i és colpejada amb la intenció de posar-la al més difícil possible als jugadors de l’equip contrari que han d’intentar tornar-la. És una jugada que requereix potència i pràctica i en la qual s’aconsegueixen molts quinzes directes. Es pot traure de moltes maneres, per d’alt (bot i braç) o per baix (palma, manró o bragueta).
Treta de Anna de Beniparrell. Foto: Ulisses Ortiz
En les modalitats a ratlles (llargues i palma), el traure s’anomena també banca. Ací és llança la pilota abans de ser colpejada, en llargues es podria utilitzar qualsevol colp mentre que en palma tan sols pot utilitzar-se el colp de la palma.
Caiguda d’escala
Acció que consisteix en colpejar la pilota a l’aire o al primer bot quan aquesta està parada en l’escala. Consisteix en llançar la pilota al primer escaló i colpejar-la a l’aire o al primer bot depenent si esta ha botat o no abans de pujar a l’escala.
Caiguda d’escala de Puchol II. Foto: Museu de la Pilota del Genovés
Vídeo colps de pilota valenciana
Guillem Sentandreu
