Una partida de pilota sempre es juga entre dos equips. Ara bé el nombre i les posicions dels jugadors de cada equip varia fonamentalment segons la modalitat practicada.
1. Equips:
A l’escala i corda, raspall i galotxa, la partida estàndard està formada per dos equips de tres jugadors, encara que de vegades es juguen partides amb equips de diferent nombre de jugadors: dos contra dos, dos contra tres, enfrontaments individuals, etc. En Frontó, pilota grossa i frare poden jugar unicament dos contra dos o mà a mà, i en modalitats a ratlles juguen un mínim de 3 i un màxim de 5 per cada equip.
Els jugadors porten pantaló blanc llarg, excepte per a jugar a la modalitat de raspall on porten pantaló curt. La samarreta és blava, roja o blanca i la faixa (utilitzada amb el pantaló llarg) de color blau o roig.
Jugadors d’escala i corda. Foto: PilotaViu
Els equips reben el nom de rojos o blaus segons el color de la faixa o samarreta que porten. L’equip que prèviament a la partida és considerat superior o amb una major experiència du la faixa roja, mentre que l’altre la blava. De la mateixa manera, sempre que jugue una parella contra un trio, la parella durà la faixa roja ja que per algun motiu és capaç de donar-li a l’altre equip un tercer jugador. En competicions de clubs l’equip roig sol ser l’equip local.
Jugadors de raspall. Foto: PilotaViu
2.- Posicions:
Els jugadors de pilota reben noms diferents que expressen la seua posició en el terreny de joc dins del seu equip. Aquests noms són: rest, mitger i punter.
Partida d’escala i corda. Foto: PilotaViu
2.1.- Rest
El rest també rep altres noms com escaleter en escala i corda. Aquest jugador és el que, normalment, porta el pes de la partida.
Com que es tracta del jugador que més enrere juga de tots tres que formen l’equip, ha d’ésser una persona, fonamentalment, de gran força física, sense oblidar per això l’habilitat de saber buscar l’errada del contrari i castigar-lo en aquell punt on siga més fluix.
El rest Punxa. Foto: Jose Tomé
2.2.- Mitger
El mitger és el jugador que juga immediatament davant del rest. És un jugador que no necessita tanta força com l’anterior, però sí ha de tindre una major rapidesa en els desplaçaments laterals i capacitat de reflexos per tal de pegar a la pilota per dalt, parant-la i rematant els quinzes, que bé ell mateix o el seu rest han preparat, llançant les pilotes a la galeria o al palquet (Llopis, 1999).
El mitger Raül: Foto: Miquel Navarro
2.3.- Punter
És el jugador més avançat de tots, el que juga més prop de l’equip contrari, per tant té menys temps a l’hora de reaccionar i preparar-se de la manera més ofensiva a les pilotes colpejades per l’adversari. Per tant les característiques d’aquest jugador, són una gran velocitat de reacció i en els desplaçaments sumat a saber dirigir la pilota on més coste als contraris tornar-la, en contrast amb la força i la profunditat en els colps dels jugadors mitger i rest.
El Punter Tonet IV. Foto: Museu de la Pilota el Genovés
2.4.- Altres posicions de joc:
2.4.1.- Banca o traure
Un altre jugador a les modalitats de llargues, curtes i palma és el que s’anomena banca o traure, el qual s’encarrega de fer la treta de bragueta, palma o per dalt braç per iniciar cada quinze.
La banca Malia. Foto: FPV
2.4.1.- Feridor
En altres modalitats també podem trobar la figura del feridor, jugador que únicament intervé al joc per realitzar la ferida mitjançant un llançament en modalitats com escala i corda, galotxa i perxa.
El feridor Pedrito. Foto: LevanteTV
Ricard Sentandreu i José A. Carbonell-Martínez
